Entrades

Modes gregorians, breu explicació

Imatge
Modes gregorians Anomenats així perquè es van utilitzar en el Cant Gregorià, atribuït al papa Gregori el Gran (590-604) que, segons la tradició medieval, va ser el que va organitzar els cants litúrgics a l'Església Romana. També se'ls coneix amb el nom de modes eclesiàstics, perquè va ser l'Església, amb el seu ús, la que major difusió els va donar, si bé van ser usats, en les seves composicions, per autors profans com a trobadors. Cadascun d'aquests modes correspon amb una escala diatònica formada per un pentacord i un tetracord. Existeixen vuit modes: quatre autèntics i quatre plagals. En els autèntics el tetracord precedeix al pentacord i en els plagals el tetracord antecedeix al pentacord, en sentit ascendent en tots dos casos. Els modes autèntics -o originals- es corresponen amb la numeració imparella, és a dir, són els números u, tres, cinc i set i els plagals -derivats dels autèntics- es corresponen amb la numeració parell, és a dir, són els números dos, quatre, ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'Antiga Roma, Breus apunts d'història de la música

  En realitat, Roma no va aportar massa a la música grega, ja que, encara que van conquistar els seus territoris, la cultura grega sempre va ser més important. Això sí, els romans van adaptar la música grega al seu caràcter. Sembla ser que l'estat o els propis mandataris romans no estaven d'acord a valorar la música, alguns la condemnaven i deien que calia tocar poc i amb moderació, tal és el cas de Tullius Cicero . Els virtuosos de la música eren respectats i considerats en tot l'Imperi. Estudiaven sota la tutela de memorables mestres; havien de portar una vida metòdica i sana; realitzaven gires de concerts per l'Imperi i van rebre pagaments importants i nombroses famílies patrícies van continuar la pràctica que s'havia iniciat amb els famosos Gracchus , Tiberius Sempronius cap al 110 a. C., d'enviar als seus fills a les escoles de música i de dansa. Entre aquests virtuosos, destacaven els grecs com: Terpànder , gran citarista ( mestre de Neró) Poló i Mesòmede...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'Edat Mitjana, Breus apunts d'història de la música

Imatge
La música medieval és un dels temes més apassionants que la cultura en l'Edat mitjana ens brinda. A això no és aliè el fet que la forma de la música medieval és un misteri. A diferència d'altres manifestacions artístiques que perduren en el temps, la música desapareix en el moment de desenvolupar-se i l'única manera de fer-la perviure és mitjançant una notació musical que en l'Edat mitjana o no s'emprava o es feia de manera molt pobra en informació, insuficient en la majoria dels casos per a una reproducció fidel. El que si sabem és que la música dels cristians de l'Imperi Romà de la qual serà hereva la medieval, es va basar en repertoris ja existent. En els primers temps, la música medieval rep dues influències palpables: Influència hebrea. Es recull la manera hebrea de cantar a base de llargs melismes i la importància del cant en el culte. Influència grecoromana. Del món clàssic s'hereta la teoria musical amb el seu sistema modal i la valoració ètica i edu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació