L'Antiga Roma, Breus apunts d'història de la música
En realitat, Roma no va aportar massa a la música grega, ja que, encara que van conquistar els seus territoris, la cultura grega sempre va ser més important. Això sí, els romans van adaptar la música grega al seu caràcter. Sembla ser que l'estat o els propis mandataris romans no estaven d'acord a valorar la música, alguns la condemnaven i deien que calia tocar poc i amb moderació, tal és el cas de Tullius Cicero . Els virtuosos de la música eren respectats i considerats en tot l'Imperi. Estudiaven sota la tutela de memorables mestres; havien de portar una vida metòdica i sana; realitzaven gires de concerts per l'Imperi i van rebre pagaments importants i nombroses famílies patrícies van continuar la pràctica que s'havia iniciat amb els famosos Gracchus , Tiberius Sempronius cap al 110 a. C., d'enviar als seus fills a les escoles de música i de dansa. Entre aquests virtuosos, destacaven els grecs com: Terpànder , gran citarista ( mestre de Neró) Poló i Mesòmede
